Aquesta web utilitza cookies per obtindre dades estadístiques de la navegació dels seus usuaris. Si continua navegant considerem que accepta el seu ús. X Tancar

Catalunya hotel camping rural apartaments viatge platja montanya aventura restaurants
Català  Español  English  Française
vegueries.com
turisme barcelona turisme girona turisme lleida turisme camp de tarragona turisme catalunya central turisme terres del ebre turisme alt pirineu i aran turisme andorra turisme catalunya nord turisme la franja turisme illes balears
  
Cercar:    
CATALUNYA
LES VEGUERIES HISTÒRIA DE CATALUNYA L'ART A CATALUNYA GEOGRAFIA I MAPES GASTRONOMIA FESTA I FOLKLORE
SERVEIS
HOTELS I HOSTALS APARTAMENTS CASES RURALS CÀMPINGS RESTAURANTS ALBERGS I REFUGIS CASES DE COLÒNIES ESPORTS D'AVENTURA BALNEARIS CELLERS
TURISME
MINI-GUIES GRATUÏTES VISITES RUTES REPORTATGES PANORÀMIQUES 360º VÍDEOS CERCADOR DE RUTES
MONOGRÀFICS
PONTS MEDIEVALS CASTELLS DE CATALUNYA MICOLOGIA A CATALUNYA BIOGRAFIES IL.LUSTRES ARTICLES
UTILITATS
NOTÍCIES EL TEMPS
TERRITORIS
BARCELONA GIRONA LLEIDA CAMP DE TARRAGONA CATALUNYA CENTRAL TERRES DE L'EBRE ALT PIRINEU I ARAN ANDORRA CATALUNYA NORD LA FRANJA ILLES BALEARS

Valls de Sant Iscle i del Vallac: volcans i castells

Text: www.gencat.cat

Versió per imprimir Enviar a un amic




Podem començar l'itinerari al nucli antic de Sant Feliu de Pallerols o a l'antiga estació de tren. Si sortim del nucli antic, l'itinerari ens porta pels carrers d'aquesta vila fins a l'antiga estació.

El recorregut segueix per l'antiga via del desaparegut Tren d'Olot actualment bici-carril de Girona a Olot- fins al trencant de Sant Miquel de Pineda, parròquia situada a uns 200 metres de l'itinerari.

Sant Miquel de Pineda és una església romànica del s. XI, d'una sola nau, amb capelles afegides posteriorment, absis sobrealçat i campanar de torre, que va ser parcialment destruïda pels terratrèmols de 1427-1428 i reconstruïda més tard.




Sant Miquel de Pineda



Passem per un petit pont sobre el riu Brugent, travessem la carretera C-152 i la seguim uns 50 metres en direcció a Sant Feliu, fins a trobar la cruïlla del camí asfaltat de Sant Iscle de Colltort el qual seguirem fins a la parròquia del mateix nom.

L'església parroquial de Sant Iscle de Colltort és una construcció romànica del s. XV. Al mateix lloc, a partir del s. XV, s'hi bastí una altra església, de la qual es conserven pintures, i que va anar essent reformada fins al s. XVIII. L'any 1987 es va restaurar.




Sant Iscle de Colltort



Poc després de Sant Iscle, trobem l'indicador que ens permet accedir, en uns 50 minuts, al Castell de Colltort, situat a la carena de la serra de Lleixeres, des d'on podem gaudir d'una impressionant panoràmica sobre les valls de Sant Iscle, de Santa Pau i d'Olot, l'Alta Garrotxa i el Pirineu. Des d'allà, podem enllaçar amb l'itinerari núm. 5, que va a Can Xel per Sant Miquel Sacot.

El Castell de Colltort és un castell feudal el primer esment del qual és de l'any 1017. Al s. XV va ser escenari de la revolta remença. Ara es troba en estat ruïnós.




Castell de Colltort



El volcà de Fontpobra, és de tipus estrombolià i es troba adossat a la serra de Lleixeres. El seu cràter esvorellat, es reconeix fàcilment perquè, a diferència del seu entorn, és recobert de bosc caducifoli, majoritàriament castanyers.

Seguint l'itinerari 19, trobem el volcà de la Tuta, de tipus freatomagmàtic, del qual només es reconeix una depressió circular excavada en les roques sedimentàries de la serra de Lleixeres, que correspon al cràter d'explosió. Poc després, trobem el volcà de Can Tià, també de tipus freatomagmàtic. Abans d'arribar a la casa de Can Tià, una variant ens permet accedir al cràter, de 300 x 270 metres de diàmetre màxim, situat a uns 100 m del camí. Un cop a Can Tià, una altra variant ens porta, en 15 minuts, a la Fontpobra, que es troba situada sota mateix del volcà homònim i des d'on podem enllaçar amb l'itinerari núm. 5 per baixar a Can Xel pel collet de Bassols.

Continuem cap al coll de la Serrella, on una variant ens permet accedir, en uns 40 minuts, al volcà de les Medes, format per tres edificis volcànics: el Puig de les Medes i el Puig Rodó, de tipus estrombolià, i el Llacunagra, que podria tractar-se d'un cràter d'explosió. El recorregut que seguim, però, continua cap al collet de Penosa i d'aquí cap a la Codina i l'Estanyol de Dalt. Deixem a la nostra dreta el volcà del Traiter, format també per tres edificis volcànics (el Traiter superior, el Traiter inferior i el Puig de la Codina) i que va emetre una colada de lava que va arribar fins al fons de la vall. És possible accedir-hi, en 5 minuts, seguint la indicació.

Poc després, una altra variant ens porta, en una mitja hora, al castell de Puig Alder o ermita de Sant Salvador, esmentat l'any 1020 en el testament de Bernat Tallaferro i que el 1184 ja tenia una església dedicada a Sant Salvador. Al s. XV, durant la guerra dels remences, va estar en poder de Verntallat. Fa pocs anys, aquesta ermita va ser restaurada. Disposa d'un petit refugi muntanyenc. Des d'aquest indret, es gaudeix d'una extraordinària vista sobre les valls de Cogolls i del Vallac.

L'itinerari segueix la pista que baixa, paral·lelament al torrent del Vallac, fins a Sant Feliu de Pallerols.


    Cases de colònies Mas Colltort
    Cases rurals Mas El Ferrés





SERVEIS
Cases de colònies CASES DE COLÒNIES
Hotels i Hostals HOTELS I HOSTALS
RUTES TURÍSTIQUES
BIOGRAFIES IL.LUSTRES
FESTES I FIRES
DE LA COMARCA 2019

  Mes:


SITUACIÓ
Mapa comarcal
VEGUERIA DE
GIRONA
Girona

Enllaça'ns  |  La teva pàgina d'inici  | 

Aquesta pàgina ha estat realitzada per NetCom2 Internet, S.L.. Per més informació podeu utilitzar el nostre e-mail de Contacte. Per a qüestions tècniques referents a aquest website podeu adreçar-vos per e-mail a webmaster@vegueries.com. La pàgina ha estat actualitzada per darrera vegada el 10/04/2017. La resolució òptima es de 1024x768 píxels i color de 16 bits.

Si us plau llegiu la nostra Venda de fotografies i mapes, Política de privacitat i Condicions d'Utilització i Nota legal.