Aquesta web utilitza cookies per obtindre dades estadístiques de la navegació dels seus usuaris. Si continua navegant considerem que accepta el seu ús. X Tancar
![]() |
![]() |
![]() |
|
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Petit recorregut pel Lluçanès Text: Consorci de Municipis del Lluçanès
![]()
Paisatge El Lluçanès és un altiplà inclinat lleugerament cap al Llobregat, que cau quasi en picat sobre la Plana de Vic. Això el converteix en terra de transició entre el blat i les pastures i entre la terra del pa i la del vi. Camps de cereal i boscos de pi, roure i alzina baixen cap al sud, on Sant Feliu fa de frontera amb les vinyes del Bages i, cap al nord, on els serrats i els prats de muntanya es fan prepirineu a Sant Agustí i Alpens.
Per llevant, Sobremunt i Sant Bartomeu són talaies amb sol damunt les boires d’Osona i, a ponent, la vall i la riera de Merlès, espai natural protegit de gran bellesa (i diuen que refugi d’alguna llúdriga), és la porta del Berguedà. Alzinars i rouredes amaguen senglars, guilles, teixons, i altres feristeles. Les rieres del Sorreigs (amb el misteriós Gorg Negre) i la Gavarresa (que s’eixampla al pantà d’Olost, resguard d’ànecs, bernats pescaires i peixos ), són bonics paisatges de ribera. Sovint el vol d’un esparver, un voltor o una àliga ens acompanya mentre gaudim de la vista des de Sant Salvador de Bellver, Lurdes, Santa Llúcia de Sobremunt, Perafita, Sant Adjutori o els Munts. Patrimoni cultural. El Lluçanès està esquitxat de masies amb molta història, com el Vilar, de molins, pallisses i teuleries que convertien les cases mons autosuficients, de pobles vius amb l’aire de fa segles, com Alpens, Sant Feliu Sasserra o Sant Boi, però també d’algun d’abandonat, com Salselles. ![]() Conjunt monumental de Lluçà El patrimoni del Lluçanès inclou retaules, ceràmica, esmalts, forja, llindes, pedrissos i molts d’intangibles: les llegendes, les cançons i el folklore (el Fum-fum-fum va néixer a Prats i a Perafita s’ha trobat un ball parlat, el del Serrallonga). La caça de bruixes, la guerra de Successió, les carlinades i la Guerra Civil hi han deixat petja. Els bandolers també: l’important museu de terrissa catalana d’Oristà porta el nom de Rocaguinarda. Però l’art i l’arquitectura monumentals hi són molt ben representats amb la cripta d’Oristà, el conjunt medieval de Lluçà, la façana renaixentista de l’ajuntament de Sant Feliu i el conjunt barroc de Sant Boi. Hi ha restes d’arquitectura industrial a molts pobles, i activitats constants d’artesans, artistes contemporanis, grups de teatre, música i dansa, entitats de recerca històrica i nombroses associacions esportives.
|
SERVEIS
![]() RUTES TURÍSTIQUES
BIOGRAFIES IL.LUSTRES
» El Timbaler del Bruc (1.791 - ..
» Miquel Martí i Pol (1.929 - 2... » Mossèn Cinto Verdaguer (1.845 ..
FESTES I FIRES
DE LA COMARCA 2019 SITUACIÓ
![]()
VEGUERIA DE
CATALUNYA CENTRAL |
Enllaça'ns | La teva pàgina d'inici | |
![]() |
Aquesta pàgina ha estat realitzada per NetCom2 Internet, S.L..
Per més informació podeu utilitzar el nostre e-mail de Contacte.
Per a qüestions tècniques referents a aquest website podeu adreçar-vos per e-mail a webmaster@vegueries.com.
La pàgina ha estat actualitzada per darrera vegada el 10/04/2017. La resolució òptima es de 1024x768 píxels i color de 16 bits. Si us plau llegiu la nostra Venda de fotografies i mapes, Política de privacitat i Condicions d'Utilització i Nota legal. |