L'entorn
La població està situada al sud-est de la comarca del Segrià a 397 metres d'altitud i limitant amb les Garrigues en un terreny d'ondulacions suaus dominat per alzines i conreus de secà característics de la zona garriguenca, com ara l'olivera i l'ametlla.

L'activitat principal és el conreu de l'olivera que ocupa la major part amb excelent oli. L'ametller i la cria de porcí, boví i aviram també és notable.

Plaça a Llardecans		Església parroquial barroca de l'Assumpta

Una mica d'història
Malgrat la creença popular que atribueix el nom de la població al lladrar dels gossos, sembla que l'origen d'aquest topònim s'atribueix a la fundació de la vila pels ilercavons. Realment la vila closa, que contenia el castell, ja existia i era d'origen àrab, abans de ser repoblada al segle XIII (desprès de la reconquesta) pel poderós llinatge dels Santcliment, senyors d'Alcarràs.


La vila Closa
Antigament la vila formava el característic clos medieval, emmurallat, dintre de la qual s'aixecava el castell. A mitjan del segle XIV, Llardecans ja era una vila notable amb més de 50 famílies.

Multitud de casals de pedra donen fe de l'època de més properitat de Llardecans al segle XVIII, quan s'estengué el conreu de l'olivera. D'aquesta època és la capella de la Mare de Déu de Loreto, amb interessants retaules, i també de la gran església parroquial barroca de l'Assumpta.

La parroquial té una façana i porta molt ornamentades, una torre-campanar de grans dimensions i un interior amb tres naus d'estil neoclàssic. Conserva un important altar major barroc dedicat a l'Assumpció de Maria.

Destaca també l'antiga farmacia, edifici actualment de propietat particular, que data del 1846 i que es considera la més antiga de Catalunya.

La activitat agricola del poble es visible també en les cortines d'algunes balconades		Carreró a Llardecans

Altres indrets
Dins el terme de Llardecans hi ha vestigis anteriors a la seva carta de població com ara les restes d'una fortalessa àrab al despoblat d'Adar, on hi ha també la petita capella de Sant Marc.
També trobem les restes d'un poblat de l'Edad del Ferro, i una necròpoli entre els barrancs de les Escorres i de la Bassa Nova.
Al jaciment de les Roques de la Galera hi ha també una balma datada en el neolític.