Aquesta web utilitza cookies per obtindre dades estadístiques de la navegació dels seus usuaris. Si continua navegant considerem que accepta el seu ús. X Tancar

Catalunya hotel camping rural apartaments viatge platja montanya aventura restaurants
Català  Español  English  Française
vegueries.com
turisme barcelona turisme girona turisme lleida turisme camp de tarragona turisme catalunya central turisme terres del ebre turisme alt pirineu i aran turisme andorra turisme catalunya nord turisme la franja turisme illes balears
  
Cercar:    
CATALUNYA
LES VEGUERIES HISTÒRIA DE CATALUNYA L'ART A CATALUNYA GEOGRAFIA I MAPES GASTRONOMIA FESTA I FOLKLORE
SERVEIS
HOTELS I HOSTALS APARTAMENTS CASES RURALS CÀMPINGS RESTAURANTS ALBERGS I REFUGIS CASES DE COLÒNIES ESPORTS D'AVENTURA BALNEARIS CELLERS
TURISME
MINI-GUIES GRATUÏTES VISITES RUTES REPORTATGES PANORÀMIQUES 360º VÍDEOS CERCADOR DE RUTES
MONOGRÀFICS
PONTS MEDIEVALS CASTELLS DE CATALUNYA MICOLOGIA A CATALUNYA BIOGRAFIES IL.LUSTRES ARTICLES
UTILITATS
NOTÍCIES EL TEMPS
TERRITORIS
BARCELONA GIRONA LLEIDA CAMP DE TARRAGONA CATALUNYA CENTRAL TERRES DE L'EBRE ALT PIRINEU I ARAN ANDORRA CATALUNYA NORD LA FRANJA ILLES BALEARS

16/02/2009

Del 19 al 25 de febrer de 2009.


El Carnaval de Tarragona contempla una rica seqüència ritual que abasta des del diumenge anterior al Dijous Gras, amb l'intercanvi de colles reusenques i tarragonines i el xarró, fins al Dimarts de Carnaval amb l'enterro del Rei Carnestoltes, que posa fi a una setmana de disbauxa.

El Carnaval dia a dia

Els actes de Carnaval comencen el diumenge anterior al Dijous Gras, quan un any les colles de Reus visiten Tarragona i l'altre a l'inrevés. La jornada es completa amb la Xarronada, un àpat conjunt entre comparses que inclou aquesta sopa o escudella pròpia de la ciutat de Tarragona.

Dimarts anterior al Dijous Gras es munta la Bóta monumental a la plaça de la Font. Aquest acte té el seu origen en el repartiment popular del vi que el Consell Municipal feia ja al segle XIV. Al segle XIX tenim constància expressa que es bastia la bóta de grans dimensions, emblema de la festa perquè es plantava el primer dia i es cremava el darrer (aleshores de dijous gras a dimarts de dol).

Dimecres a la tarda, hi ha l'entrada del Carnestoltes i la Reina. És la befa de les entrades que la ciutat dedicava als reis i arquebisbes. Aquest acte l'estructuraren les societats vuitcentistes al segle XIX. El segueix el Sermó i el tanca la Tronada d'homenatge als monarques carnestoltencs, actes també documentats al segle XIX. A la nit, se li dedica al Rei i a la Reina una funció teatral, que van instaurar les societats vuitcentistes.

Dijous Gras al matí, hi ha repartiments populars de botifarra d'ou i coques de llardons. Durant la tarda té lloc la Disfressa d'Or, que és un acte que aplega les disfresses més espectaculars en un recinte tancat. Allà, un jurat format per persones alienes a Tarragona escull la millor disfressa entre les que es presenten al concurs. Les disfresses es corresponen amb les "Reines" o representants de les comparses que el dissabte desfilaran pels carrers de la ciutat. El públic també pot gaudir d'aquest espectacle (previ pagament d'un tiquet d'entrada) que presenten els Reis Carnestoltes i la seva companya.

Divendres es fa el Tomb: durant tota la jornada els sèquits del Rei i la Reina visiten escoles, seus socials de les entitats, mercat... A la tarda, hi ha la Rueta amb 1.200 comparsers infantils.

Dissabte al matí surten les rondes satíriques seguint el costum si més no ja viu al segle XIX que feien les estudiantines locals i de poblacions convidades A la tarda, la Rua de l'Artesania aplega 3.000 comparsers i músics en un itinerari pels carrers i places més cèntriques de Tarragona i que aplega més de 45.000 espectadors. La rua és presidida pel Carnestoltes i la Reina, que duen en les seves carrosses les figures dels Ninots -al·legòriques als personatges i inspirades en els sàtirs romans-, i encapçalada -com era tradicional al Camp de Tarragona i al Penedès- pels grups de foc. És l'acte més multitudinari de la festa i un dels més concorreguts de l'any a la ciutat. A la nit, la revetlla és un acte clàssic des de la mateixa recuperació del Carnaval l'any 1981.

Diumenge al matí té lloc el concurs infantil de disfresses, que és l'única activitat anterior als ajuntaments democràtics que s'autoritzava. A la tarda, hi ha la rua de lluïment aplega les comparses més espectaculars (seguint la classificació del jurat de l'any anterior). El clou el vol del Doctor Mistela, un personatge que en el carnaval vuitcentista ja era l'última esperança perquè no defallissin les forces dels comparsers. Vola des de la façana de l'ajuntament tot ruixant amb mistela (aigua en realitat) el públic i comparses.

Dimarts al matí la mascarada del dol reparteix les esqueles; a la tarda vetlla el Carnestoltes; i a la nit hi ha el testament del rei (que es llegeix) i el de la reina (que es reparteix), així com l'enterro, que conserva l'esperit propi dels antics carnavals amb personatges propis d'altres etapes històriques: ploraneres amb carxofes i espelmes, els grups de foc que també sortien al segle XIX, totes les comparses de rigorós dol... Els Ninots es cremen dins la Bóta enmig dels focs de diables i bèsties i un castell de focs de cloenda.



Font: festes.org



MAPA DE TERRITORIS
Mapa de vegueries
GASTRONOMIA
FESTES I FIRES 2017

  Comarca:

  Mes:


Recomana aquesta web

  Recomana aquesta web a un amic  

WEBS TURÍSTIQUES

Enllaça'ns  |  La teva pàgina d'inici  | 

Aquesta pàgina ha estat realitzada per NetCom2 Internet, S.L.. Per més informació podeu utilitzar el nostre e-mail de Contacte. Per a qüestions tècniques referents a aquest website podeu adreçar-vos per e-mail a webmaster@vegueries.com. La pàgina ha estat actualitzada per darrera vegada el 10/04/2017. La resolució òptima es de 1024x768 píxels i color de 16 bits.

Si us plau llegiu la nostra Venda de fotografies i mapes, Política de privacitat i Condicions d'Utilització i Nota legal.