Aquesta web utilitza cookies per obtindre dades estadístiques de la navegació dels seus usuaris. Si continua navegant considerem que accepta el seu ús. X Tancar

Catalunya hotel camping rural apartaments viatge platja montanya aventura restaurants
Català  Español  English  Française
vegueries.com
turisme barcelona turisme girona turisme lleida turisme camp de tarragona turisme catalunya central turisme terres del ebre turisme alt pirineu i aran turisme andorra turisme catalunya nord turisme la franja turisme illes balears
  
Cercar:    
CATALUNYA
LES VEGUERIES HISTÒRIA DE CATALUNYA L'ART A CATALUNYA GEOGRAFIA I MAPES GASTRONOMIA FESTA I FOLKLORE
SERVEIS
HOTELS I HOSTALS APARTAMENTS CASES RURALS CÀMPINGS RESTAURANTS ALBERGS I REFUGIS CASES DE COLÒNIES ESPORTS D'AVENTURA BALNEARIS CELLERS
TURISME
MINI-GUIES GRATUÏTES VISITES RUTES REPORTATGES PANORÀMIQUES 360º VÍDEOS CERCADOR DE RUTES
MONOGRÀFICS
PONTS MEDIEVALS CASTELLS DE CATALUNYA MICOLOGIA A CATALUNYA BIOGRAFIES IL.LUSTRES ARTICLES
UTILITATS
NOTÍCIES EL TEMPS
TERRITORIS
BARCELONA GIRONA LLEIDA CAMP DE TARRAGONA CATALUNYA CENTRAL TERRES DE L'EBRE ALT PIRINEU I ARAN ANDORRA CATALUNYA NORD LA FRANJA ILLES BALEARS

26/01/2009

Barcelona (el Barcelonès), Setmana del 12 de febrer


Les festes de Santa Eulàlia, basades en la figura d'una llegendària joveneta que amb els anys ha esdevingut copatrona de Barcelona, són la festa major d'hivern del barri de Ciutat Vella de Barcelona. Durant una setmana, els carrers d'aquest barri són l'escenari d'una tradició ben arrelada i renovada.

La llegenda de santa Eulàlia

Conten que Eulàlia era filla d'una bona família de Sarrià i que ja de ben petita es va distingir per la seva caritat. Quan tenia 13 anys, durant el període de persecucions als cristians del govern de l'emperador Dioclecià (245-313 dC), anà a trobar a Dacià, aleshores governador de la ciutat de Barcelona, per recriminar-li l'actitud de l'imperi contra els seguidors de Crist. El governador la condemnà per la seva impertinència i, al no voler renunciar a la seva fe cristiana, a patir tants martiris com anys tenia.

Segons explica el martirologi, Eulàlia va ser assotada, oberta amb garfis i arpons la seva carn, posada dempeus dins un braser encès, les ferides van ser fregades amb pedra tosca i després, les hi van ruixar amb oli bullent i amb plom fos. Com que la santa resistia tots aquests turments, la posaren tota nua dins una bóta plena de vidres, pedres punxegudes i claus i la tiraren pendent avall pel lloc que avui es coneix com la Baixada de Santa Eulàlia. Tot i això, la santa encara persisitia en la seva resistència i van decidir tancar-la dins un corral tot ple de puces afamades. Finalment, van passejar-la tota nua per la ciutat de Barcelona fins el lloc del suplici, on va ser crucificada en una creu en forma d'X.

La jove Eulàlia es va convertir amb els anys, juntament amb la Mare de Déu de la Mercè, en patrona de Barcelona. També ho és de molts pobles lleidatans de les comarques pirinenques i de Pallejà (Baix Llobregat), Esparreguera (Baix Llobregat) i Banyeres del Penedès (Baix Penedès), entre d'altres.

La santa té un poderós simbolisme dins l'imaginari català, doncs el seu penó o bandera es va convertir en l'estandard de la resistència de Barcelona durant el setge que la ciutat sofrí a mans de les tropes borbòniques de Felip V l'any 1714.

La festa a Barcelona

La celebració ha tingut una evolució complicada a causa principalment de la seva coincidència amb el Carnaval. A partir de 1986, se li dóna un sentit diferent i es comença a configurar el model actual per convertir-la en la Festa Major d'hivern de la ciutat. L'any 1998, l'estrena de la gegantona Laia i l'ampliació de la programació, acaben de donar un impuls definitiu a la festa.

Tots els actes s'ordenen al voltant del cap de setmana més proper al dia 12. A la vigília s'acostuma a fer la “passejada cívica”, un recorregut pel Raval, el barri Gòtic i la Ribera, barris dels que s’expliquen costums i llegendes. El dia 12 de febrer, dia central de la celebració, al matí l'alcalde posa al balcó de l'Ajuntament el penó de Santa Eulàlia (una reproducció de l'antiga bandera) i la banda de música de la guàrdia urbana, muntada i vestida de gala, interpreta els Segadors. Durant la tarda hi ha la processó de les Laies, les gegantes de la ciutat.

Dissabte el vespre s'acostuma a fer el correfoc (des de 1985) i el diumenge la trobada de gegants (des de 1982). A més a més hi ha diada castellera, jocs, contes, esbarts… i altres activitats enfocades a la quitxalla. També es fa cada any una Mostra-Exposició de bestiari festiu de Catalunya, que s’instal·la durant una setmana als baixos del Palau de la Virreina i que acaba en cercavila.

En el marc de les Festes de Santa Eulàlia l'Ajuntament otorga els premis Ciutat de Barcelona per guardonar la creació i la investigació ciutadanes.

Les llàgrimes de setembre

A Santa Eulàlia també se la coneix, irònicament, com a la patrona de les llàgrimes de setembre. Segons la llegenda popular, per la festa major de la Mercè sempre plou, i és que Santa Eulàlia plora perquè ja no és ella la patrona de tota la ciutat. De tota manera, Santa Eulàlia mai no ha deixat de ser oficialment patrona de la ciutat, ofici que comparteix amb la Mare de Déu de la Mercè i Santa Madrona.


Font: festes.org



MAPA DE TERRITORIS
Mapa de vegueries
GASTRONOMIA
FESTES I FIRES 2017

  Comarca:

  Mes:


Recomana aquesta web

  Recomana aquesta web a un amic  

WEBS TURÍSTIQUES

Enllaça'ns  |  La teva pàgina d'inici  | 

Aquesta pàgina ha estat realitzada per NetCom2 Internet, S.L.. Per més informació podeu utilitzar el nostre e-mail de Contacte. Per a qüestions tècniques referents a aquest website podeu adreçar-vos per e-mail a webmaster@vegueries.com. La pàgina ha estat actualitzada per darrera vegada el 10/04/2017. La resolució òptima es de 1024x768 píxels i color de 16 bits.

Si us plau llegiu la nostra Venda de fotografies i mapes, Política de privacitat i Condicions d'Utilització i Nota legal.