Aquesta web utilitza cookies per obtindre dades estadístiques de la navegació dels seus usuaris. Si continua navegant considerem que accepta el seu ús. X Tancar

Catalunya hotel camping rural apartaments viatge platja montanya aventura restaurants
Català  Español  English  Française
vegueries.com
turisme barcelona turisme girona turisme lleida turisme camp de tarragona turisme catalunya central turisme terres del ebre turisme alt pirineu i aran turisme andorra turisme catalunya nord turisme la franja turisme illes balears
  
Cercar:    
CATALUNYA
LES VEGUERIES HISTÒRIA DE CATALUNYA L'ART A CATALUNYA GEOGRAFIA I MAPES GASTRONOMIA FESTA I FOLKLORE
SERVEIS
HOTELS I HOSTALS APARTAMENTS CASES RURALS CÀMPINGS RESTAURANTS ALBERGS I REFUGIS CASES DE COLÒNIES ESPORTS D'AVENTURA BALNEARIS CELLERS
TURISME
MINI-GUIES GRATUÏTES VISITES RUTES REPORTATGES PANORÀMIQUES 360º VÍDEOS CERCADOR DE RUTES
MONOGRÀFICS
PONTS MEDIEVALS CASTELLS DE CATALUNYA MICOLOGIA A CATALUNYA BIOGRAFIES IL.LUSTRES ARTICLES
UTILITATS
NOTÍCIES EL TEMPS
TERRITORIS
BARCELONA GIRONA LLEIDA CAMP DE TARRAGONA CATALUNYA CENTRAL TERRES DE L'EBRE ALT PIRINEU I ARAN ANDORRA CATALUNYA NORD LA FRANJA ILLES BALEARS

08/01/2009

Cap de setmana del 20 de gener i l'anterior.


Les festes de Sant Sebastià, copatró de Matadepera, celebrades cada any al voltant del dia 20 de gener, presenten un conjunt de celebracions tradicionals al voltant d'un altíssim pi que mostren la manera com els seus habitants reforcen els vincles amb la muntanya que els rodeja.

Les festes de Sant Sebastià són les festes majors d'hivern de Matadepera i una de les celebracions més esperades de l'any per bona part del seus habitants. Les festes giren al voltant d'un pi de grans dimensions, que es va a cercar col·lectivament a les afores del poble i que, re-plantat al mig de la plaça, esdevé l'eix de totes les activitats culturals i esportives posteriors.

Les celebracions són organitzades per la Germandat de Sant Sebastià, una entitat que van crear els pagesos l'any 1900 com a societat d'ajut mutu i que en l'actualitat és una entitat dedicada exclusivament a organitzar la festa amb què la vila recorda les seves arrels rurals.

La seqüència ritual

Les celebracions comencen amb l'elecció de l'arbre que serà sacrificat. Aquest ritus s'escau el dia de Sant Esteve, quan un grup de persones van al bosc a elegir el millor pi per a la festa de l'any en curs.

El cap de setmana anterior al dia de Sant Sebastià, la festa segueix amb un acte de foc. Els matadeperencs i matadeperenques es reuneixen a la plaça de l'Hotel i es dirigeixen en sorollosa cercavila de torxes fins a la Riera de les Arenes, a l'altura del Pavelló Municipal, on encenen tres fogueres de grans dimensions fetes amb brancatge verd. La cercavila va acompanyada pels diables i tabalers i altres grups de cultura popular local. Quan s'han acabat de cremar les fogueres, la cercavila de foc torna al poble per assistir a un acte pirotècnic de clausura de la jornada que té lloc a la plaça del Casal.

L'endemà dissabte al matí, després dels tritlleig general de campanes, comença la Fira d'Artesans al carrer Sant Joan, amb la participació de firaires vinguts d'arreu de Catalunya, dels comerciants locals i dels matadeperencs i matadeperenques, que es vesteixen d'època per a l'ocasió.

Paral·lelament i després d'un bon esmorzar, comença un dels actes destinats a donar continuitat a la tradició: la baixada del pi dels petits. Els més menuts es reuneixen a la Font de Can Vinyés per cercar, portar i plantar a plaça un pi de mesures adients a la seva edat, sempre amb l'ajuda i consell dels adults. A la tarda es celebra el Concurs Infantil de Grimpaires, en què hi poden participar tots els nens amb edats inferior als 10 anys.

El mateix dissabte a la nit s'esdevé el moment més important de la festa. De nit, en un bosc a les afores del poble i reunits al voltant d'uns focs on es cou un bon sopar, es selecciona el pi més alt i esbelt i es talla amb una destral. L'arbre, que pot arribar a fer més de 20 metres, es porta a espatlles i de forma esbojarrada fins a la plaça del poble. La baixada del pi és l'acte central i més esperat de les festes i s'esdevé en un ambient d'excitació col·lectiva i al ritme de timbals. El pi es deixa a plaça i l'alegria de l'arribada es celebra amb música fins a altes hores de la matinada i amb rom cremat per a tothom. L'endemà diumenge, al matí, el pi és escorçat amb la destral catalana i a la tarda es posa dret de nou amb l'ajuda de cordes i de la força de tothom. La jornada acaba amb els Tastets i la Gran Mostra Gastronòmica amb plats preparats per les mestresses de casa de Matadepera.

Concurs de Grimpaires

El dissabte més proper a la diada del sant comença amb un esmorzar popular que dóna el tret de sortida al Concurs de Grimpaires, una competició consistent a pujar a pèl (només amb una corda de seguretat), amb el menor temps possible i fins dalt de tot del pi, on hi ha un pernil i altres embotits penjats. L'acte, que va començar a celebrar-se l'any 1975, és obert a tothom i la pujada dels grimpaires s'anima amb crits d'ànim que ressonen per tota la vila. El guanyador s'endú el desitjat pernil i altres premis, com el prestigi i reconeixament populars, sobretot entre les dones. A la nit, el pavelló multifuncional acull el tradicional Ball de Sant Sebastià, amb música d'orquestra.

Ball de l'Arbre i Ball del Tortell

Diumenge les festes comencen amb l'ofici solemne en honor al sant co-patró de Matadepera, sant Sebastià, que acaba amb el cant dels goigs i el repartiment del tortell beneït entre els assistents. Seguidament hi ha la cercavila amb tots els gegants i gegantons i les autoritats municipals pels carrers del poble.

Al migdia té lloc un altre dels actes centrals de la festivitat: el Ball de l'Arbre, una dansa que es balla al voltant del pi. Segons en Joan Amades, aquest tipus de ball prové d'un antic costum vinculat al primer dia de l'any i present a molts pobles del Principat. Aquell dia, conegut antigament com a ninou, era tradició celebrar un Consell per a tractar els interessos comuns al que tenien dret a assistir tots els caps de casa. Els acords presos eren sagrats i el seu incompliment comportava la sanció general. En molts llocs hi havia el costum de fer un ball per celebrar el final del Consell, en el qual només ballaven els caps de casa i en què el més vell feia de cap de dansa. En casos excepcionals es realitzava una Junta d'Arbre, un consell celebrat al bosc, sota l'ombra d'un arbre secular que abrigava als concurrents. Un cop acabada la junta es feia un ball rodó al voltant de l'arbre, com una forma de segellar i consagrar els acords presos. L'any 1991, els Grallers de Matadepera, van recuperar el ball, amb un contingut nou, per recordar aquesta part de la història local. Després del Ball de l'Arbre hi ha sardanes i seguidaent es celebra el Ball del Tortell, una reinterpretació d'una dansa que antigament es ballava a la vila el dia de sant Sebastià i que té la particularitat que els que l'executen regalen, seguint una antiga tradició, un tortell a la parella que treuen a ballar.

Altres actes destacats de les festes de Sant Sebastià són el Campionat de Golf, el Trial, la Cursa de Patinets (des de 1999), el Triatló (des del 2004), jocs populars, xocolatades, cinema infantil, etc

L'arbre s'enretira el dilluns següent i es guarda part del tronc per celebrar una festa purificadora per Sant Joan.

Origens pre-cristians de la festa

Les festes de Sant Sebastià de Matadepera són, malgrat que oficialment es celebrin en honor al co-patró de la vila, Sant Sebastià, una romanalla d'antiquíssimes celebracions pre-cristianes vinculades per una banda a cultes a les divinitats que hom creia que es manifestaven a través dels arbres i per l'altra, a les festes del solstici d'hivern destinades a celebrar l'inici de de la recuperació de la llum solar després de mesos de foscor creixent.

L'anada col·lectiva a cercar un pi de grans dimensions que posteriorment es planta a plaça és un ritus pertanyent a un mil·lenari culte que sembla havia estat molt freqüent a tot Europa segles enrera. Amb el sacrifici ritual d'un arbre, els nostres avantpassats mostraven el seu respecte pels déus, les forces i els esperits que viuen dins el bosc.

De fet, encara avui trobem romanalles d'aquests ritus, des de mitjans de desembre i fins ben entrar el gener. Formen part d’aquesta categoria determinats Arbres de Nadal, la festa del Pi de Centelles, la Davallada Du Pi de Pollença, totes les Santantonades o festes de Sant Antoni als pobles dels Ports de Morella i Maestrat (País Valencià) i també, la Festa de Sant Sebastià de Matadepera. Cada una d'aquestes celebracions ha evolucionat d'una manera diferent, unes il·luminen l'arbre amb bombetes, d'altres fan un concurs per pujar dalt el pi i fins i tot n'hi ha que en fan una gran foguera cònica que cremen, però totes provenen d'un mateix tipus de culte.

Per la seva banda, l'encesa de focs provindria de les celebracions relacionades amb el solstici d'hivern. En un moment en què no hi havia electricitat i en què l'economia domèstica depenia de l'agricultura i el petit comerç, la llum del Sol era cabdal. A més a més, en aquestes dates la sembra ja estava feta, la terra estava adormida i es disposava de molt temps “lliure”. L'encesa de focs rituals estaria destinada a celebrar l'inici de l'allargament de les hores solars, formaria part de cerimònies per propiciar la fecunditat de la terra i de pas, ajudaria a combatre el fred i les estones d'avorriment.



Font: festes.org



MAPA DE TERRITORIS
Mapa de vegueries
GASTRONOMIA
FESTES I FIRES 2017

  Comarca:

  Mes:


Recomana aquesta web

  Recomana aquesta web a un amic  

WEBS TURÍSTIQUES

Enllaça'ns  |  La teva pàgina d'inici  | 

Aquesta pàgina ha estat realitzada per NetCom2 Internet, S.L.. Per més informació podeu utilitzar el nostre e-mail de Contacte. Per a qüestions tècniques referents a aquest website podeu adreçar-vos per e-mail a webmaster@vegueries.com. La pàgina ha estat actualitzada per darrera vegada el 10/04/2017. La resolució òptima es de 1024x768 píxels i color de 16 bits.

Si us plau llegiu la nostra Venda de fotografies i mapes, Política de privacitat i Condicions d'Utilització i Nota legal.