Aquesta web utilitza cookies per obtindre dades estadístiques de la navegació dels seus usuaris. Si continua navegant considerem que accepta el seu ús. X Tancar

Catalunya hotel camping rural apartaments viatge platja montanya aventura restaurants
Català  Español  English  Française
vegueries.com
turisme barcelona turisme girona turisme lleida turisme camp de tarragona turisme catalunya central turisme terres del ebre turisme alt pirineu i aran turisme andorra turisme catalunya nord turisme la franja turisme illes balears
  
Cercar:    
CATALUNYA
LES VEGUERIES HISTÒRIA DE CATALUNYA L'ART A CATALUNYA GEOGRAFIA I MAPES GASTRONOMIA FESTA I FOLKLORE
SERVEIS
HOTELS I HOSTALS APARTAMENTS CASES RURALS CÀMPINGS RESTAURANTS ALBERGS I REFUGIS CASES DE COLÒNIES ESPORTS D'AVENTURA BALNEARIS CELLERS
TURISME
MINI-GUIES GRATUÏTES VISITES RUTES REPORTATGES PANORÀMIQUES 360º VÍDEOS CERCADOR DE RUTES
MONOGRÀFICS
PONTS MEDIEVALS CASTELLS DE CATALUNYA MICOLOGIA A CATALUNYA BIOGRAFIES IL.LUSTRES ARTICLES
UTILITATS
NOTÍCIES EL TEMPS
TERRITORIS
BARCELONA GIRONA LLEIDA CAMP DE TARRAGONA CATALUNYA CENTRAL TERRES DE L'EBRE ALT PIRINEU I ARAN ANDORRA CATALUNYA NORD LA FRANJA ILLES BALEARS

06/11/2008

Reivindicació popular d'un del més vells oficis del bosc.


Mitjans d'octubre-mitjans de novembre

Seguint el model de la Festa de la Carbonera de Sant Climent de Peralta, l'Associació de Veïns de Juià organitza, des de l'any 2006, una celebració per recrear el procés tradicional mitjançant el qual s'obté el carbó.

La Festa de la Carbonera de Juià és una celebració que rememora i reivindica l'ofici de carboner, un dels oficis del bosc més importants perquè ells eren els encarregats de fer arribar a les ciutats els materials que, abans de l'arribada del gas butà i la gasolina, es feien servir com a combustible, tant a la cuina i com per fer anar tot tipus de motors.

La celebració dura al voltant de cinc setmanes, exactament el temps que tarda tot el procés de coure una carbonera mitjana. La festa comença amb l'anada al bosc, a mitjans d'octubre, per arreplegar els troncs i les branques que serviran per fer la pila i continua fins a finals d'octubre amb el procés d'embalumar. L'encesa de la carbonera té lloc a principis de novembre i dura fins a finals de mes, moment en què, en el marc d'un dinar popular s'extreu i es ven tot el carbó entre els assistents.

Durant tots aquests dies es preparen diversos actes populars complementaris com àpats gastronòmics, visites guiades per a escoles, actuacions musicals i cantades de cançons, entre d'altres.

La festa va començar l'any 2006 quan en Pere Colomer, veí de Juià i ex-carboner de la Vall de la Llémena, va realitzar una carbonera a casa seva per recordar com ho feia quan era jove. Els veïns del poble li van demanar si, l'any que ve, podien ajudar-lo i podia compartir aquella experiència amb tots els veïns que ho desitgessin. En Pere va acceptar, i des d'aleshores, dirigeix a tots aquells que, en un camp cedit, el volen ajudar. Fins i tot alguns recorden els seus pares que també s'havien dedicat al carboneig a les Gavarres.

El carboneig

Una de les ànimes de la festa de la carbonera, en les seves primeres edicions és en Pere Colomer, veí de Juià i un dels carboners que havien exercit aquesta professió a la Vall de la Llémena. Bon coneixedor del procés per fer carbó, en Pere dirigeix a tots els que volen ajudar i aprendre com es fa el carbó de forma tradicional.

A la Vall de la Llémena els carboners anaven al bosc en grups de dos i tres. Com diu el refrany: “El millor temps per a fer carbó és la tardor”, tot i que se'n pot fer tot l'any, excepte quan hi ha el pic de calor de l'estiu, que fa que les tasques siguin molt pesades de dur a terme. També diuen que és millor si es fa amb lluna plena, doncs hi ha major visibilitat.

Ela carboners anaven al bosc en grups de dos a tres persones. La campanya podia durar fins a un mes i, en funció de l'estat del bosc, es feien més o menys carboneres, de tamanys diversos, i s'extreia més o menys carbó. Explica en Pere que en ocasions hi havia fins a vuit carboneres enceses al mateix temps.

La primera tasca era la construcció de la barraca on els carboners feien vida: un habitacle de pedra i fustes on dormien i cuinaven durant tota la campanya del carboneig. Tot seguit s'estessava, es netejava el tros de bosc seleccionat. Al maig, es pelava l’escorça de l'alzina, que es duia a una fàbrica d'on, una vegada treta la molsa, se'n feia un producte per tenyir la roba. Quan arribava la tardor, els carboners tallaven amb destrals uns quantes alzines i començaven la construcció de la o les carboneres. En funció de com estava el bosc aquell any, de si estava més o menys aclarit, es feien més o menys carboneres, i n'extreien més o menys carbó. El procés de la cuita era el més important i requeria d’atenció permanent. En Pere explica que, com que sovint hi havia diverses carboneres de tamanys diferents enceses al mateix temps, sempre hi havia alguna cosa a fer i que calia estar sempre a l'aguait, ben despert. Quan el carbó estava fet, uns traginers s'enduien la càrrega cap als pobles i les ciutats amb matxos que feien arribar fins la zona del bosc on eren els carboners. El carbó era carregat en carros (i en camions després), per fer arribar el material a tot arreu.

El còmput del carbó tenia un vocabulari propi. Cada matxo s'enduia unes dues sàrries, de 67 quilos i mig cada un. Cada sarrió o sàrria contenia 5 quilos del propi sarrió, 60 quilos de carbó, 1 quilo de l'embalum i un tant que es perdia. Dues sàrries eren una càrrega, i aproximadament, cada 16 sarrions feia una tona. En cada cuita es feien aproximadament unes trenta tones de carbó i una cuita de setanta càrregues durava un mes (tres càrregues al dia). El carbó es pagava malament, a cinc duros per càrrega. En Pere explica que en el procés del carboneig, de cada 100 quilos de llenys se'n feia 25 quilos de carbó.

El carboneig va ser, durant molts anys, un dels sistemes tradicionals per a proveïr-se de combustible, però quan van arribar el gas butà i l gasolina, va començar un període de declivi imparable, que va portar a la seva desaparició als anys 1960.

Tot i que el carbó ha pràcticament desaparegut del nostre sistema econòmic (o es redueix a usos marginals), el procés del carboneig encara té diverses utilitats i acompleix importants funcions. En primer lloc la transmissió de tot el coneixement associat a aquest sistema d'obtenció tradicional de carbó, tant a gent que en vulgui aprendre, coma escolars. I en segon lloc, els carboners segueixen acomplint una funció molt important als boscos, els regeneren. Els antics carboners sempre anaven rotant d'espai, en períodes de set a vuit anys, fins que tornaven a un lloc on ja havien estat. Aclarien els boscos i regeneraven els arbres, una tasca imprescindible. I de carbó encara se'n necessita, ni que sigui per omplir les carrosses dels Reis Mags d'Orient.



Font: festes.org



MAPA DE TERRITORIS
Mapa de vegueries
GASTRONOMIA
FESTES I FIRES 2017

  Comarca:

  Mes:


Recomana aquesta web

  Recomana aquesta web a un amic  

WEBS TURÍSTIQUES

Enllaça'ns  |  La teva pàgina d'inici  | 

Aquesta pàgina ha estat realitzada per NetCom2 Internet, S.L.. Per més informació podeu utilitzar el nostre e-mail de Contacte. Per a qüestions tècniques referents a aquest website podeu adreçar-vos per e-mail a webmaster@vegueries.com. La pàgina ha estat actualitzada per darrera vegada el 10/04/2017. La resolució òptima es de 1024x768 píxels i color de 16 bits.

Si us plau llegiu la nostra Venda de fotografies i mapes, Política de privacitat i Condicions d'Utilització i Nota legal.